|
|
|||||
|
Catedral de Mallorca, Carrer Palau Reial (Plaça de la Almoina) Compta la llegenda que quan Jaime I d'Aragó anava de camí cap a Mallorca per conquerir-la en 1229, li va sorprendre una terrible tempesta davant de la qual el rei va prometre a Déu que si sortia ben parat, aixecaria un gran temple en el seu honor. En els anys següents, la vella mesquita de Medina Mayurqa es va fer que se la va caure i van començar les obres sota la direcció de Guillem Sagrera. Ha estat sotmesa a més a reformes com la de 1851, per reparar els desperfectes que va ocasionar una violenta tremolor de terra. La Catedral compta amb una meravellosa i gran rosassa de 1370 a part d'uns altres sis més que presideix l'altar major amb el seu diàmetre de més de 12 metros. L'equilibri de les tres àmplies naus, la seva sala capitular, el cor a la Capella Real, l'absis cobert i el baptisteri són alguns dels elements que completen aquest conjunt únic. El magnífic sostre, de 44 metres d'altura, de la nau central se sustenta a 14 esvelts pilars. A part, és igual de destacable la Capella Real, redissenyada per Gaudí a començaments del segle XX. Encara que aquest genial artista també és l'autor del singular dosser de ferro forjat del baldaquí. La Capella de la Trinitat va ser construïda en 1329 com a mausoleu de Jaime II i Jaime III i les seves tombes van ser tallades el 1946 per Frederic Marés. Per acabar aquesta ruta per la catedral, destacar els tres portals que la donen entrada: el portal Major, amb motius platerescos, el portal gòtic de l"Almoina i el portal del Mirador, del segle XIV. La Seu és una de les grans joies del gòtic mediterrani. Ocupa els mateixos terrenys que els musulmans van escollir per aixecar al seu dia la mesquita major de Medina Mayurca. Aquí va ser, també, on Cecilio Metelo, cònsol de Roma, va fundar en el 123 a.C. l'embrió de la ciudad. Segons compta la llegenda, la imposant Catedral és fruit d'una promesa que el Rei En Jaume li va fer a la Verge en veure embolicades les seves naus en una violenta borrasca davant les costes mallorquines. Es va començar a construir l'any de la conquesta cristiana, 1230, i els treballs|feines es van prolongar al llarg de diversos segles. No es coneix amb detall el va desenvolupar l'obra, especialment en la seva part inicial, ja que falten de l'Arxiu Capitular els documents referents a aquella època. L'enfrontament sorgit entre el rei de Mallorca Jaume II, protector de La Seu, i el seu germà, Pere III d'Aragó, va retardar el l'empresa. Es creu que una vegada recuperat el regne per part de Jaime II, al voltant del 1300, les obres van ser accelerades i, aleshores, es va modificar el projecte. El més primitiu, d'una sola nau, va donar lloc a l'actual, de tres. Tal variació va poder estar motivada per l'afany de superació respecte a uns altres dos grans temples de Palma, les parròquies de Sant Francesc i Santa Eulàlia. Molt temps després, l'any 1851, un terratrèmol va fer caure la seva façana principal, que va haver de ser reconstruida. Per gaudir de la Catedral en tota la seva immensitat, al marge de la visita interior, que deixem per a unes línies més endavant, buscarem fins quatre punts de vista. El primer, des del Parc de la Mar, ens permet contemplar en panoràmica la seva capçalera de tres absis i la façana del Mirador, orientada cap al sud, així com la seva posició de privilegi sobre la muralla. El segon, al peu de La Seu, ens porta a detenir-nos davant de la seva façana principal, denominada de La Almudaina per la seva ubicació davant el palau homònim. Aquest és la part del temple que va resultar més afectat pel sisme del XIX. El seu estil neogótico, encara que discutible, va contribuir a arrelar l'historicisme goticista a Mallorca. El portal renaixentista data de principis del XVII. La porta de l'Almoina, així batejada per ser en un temps el lloc on es repartien les almoines dels llegats piadosos, es troba en la part septentrional del temple i gairebé sempre està en l'ombra que projecta la gran mola cap a l'interior de la ciutat. La façana gòtica està interrompuda pel campanar, del qual pende la campana de n'Eloi, de 5 tones i el so del qual, es diu, és audible en tots els confins de la Isla. Finalment, i aprofitant que és inevitable sortir en aquest fantàstic balcó de la Badia de Palma que és la muralla, farem parada al portal del Mirador per admirar l'accés genuïnament gòtic de La Seu. En els seus muntants veiem cinc estàtues que representen San Pablo, San Andrés a la dreta, San Jaime, San Juan Bautista i San Pedro a l'esquerra. Les imatges del primer i l'últim sant són atribuïdes a Guillem Sagrera, arquitecte de La Lonja. Una altra perspectiva interessant és la que ofereix la Catedral per les nits des del Passeig Marítim, quan, com en altre temps en el mar, la seva silueta il·luminada es projecta sobre les aigües del llac del Parc de la Mar. L'interior del templo Pau Piferrer, autor de Records i Belleses d'Espanya, va escriure: "Pocs temples vencen aquest en gosadia, i pocs han cantat la grandesa i immensitat del Senyor amb tal altura|alçària de voltes, amb tal gosadia en els arcs i amb tanta lleugeresa a les columnes". En efecte, les primeres i precises sensacions que percep el visitant de la Catedral són dues: immensitat i sobrietat. El cronista de la Ciutat de Palma comptava a la guia oficial de 1950 que Napoleón III, en veure La Seu, va preguntar si els escultors no havien llegato encara... Quant a les seves dimensions, es tracta, possiblement, d'un dels edificis d'estil gòtic amb les naus més espaioses d'Europa. La seva rosassa és, així mateix, entre els més grans de tota la història del Cristianisme, amb els seus 90 metres quadrats. El mes de febrer projecta la seva ombra acolorida 24 triangles que formen l'estrella de David a la paret frontal, un espectacle al qual val la pena assistir. De les 18 capelles amb què compta el temple, la més significativa és la de la Trinitat. Aquí hi ha els sepulcres de dos dels reis de la Dinastia de Mallorca, Jaume II i Jaume III. En la Seu també reposen les restes de Cabrit i Bassa, dos mallorquins que van plantar de cara a Alfonso d'Aragó al Castell d'Alaró. El Rei els va cremar vius i el Papa Gregorio II, indignat per tamaña atrocitat, li va obligar a aixecar un altar en seu memoria. Art sacre en la Catedral. El museu annex a La Seu exhibeix, bàsicament, peces que al llarg de la història han estat utilitzades per al culte a la Catedral de Palma. Les obres més rellevants es concentren a la col·lecció de pintura gòtica. El retaule de Santa Eulalia de Mérida, de Joan Loert, i el retrat de San Sebastià, patró de la Ciutat de Palma, pintada per Alonso Sedano, són només dos ejemplos. A la Sala Capitular Barroca hi ha les que, al nostre entendre, són les peces més atractives: dos canelobres de plata cada un de 200 quilos fabricats entre 1703 i 1718 per Joan Matons i que, per sort, van sobreviure a la Guerra de la Independència, quan aquest metall era fos per ser reconvertit en munició. A més de molts altres objectes del culte, com reliquiaris, petxines de baptisme i crucifixos, a les vitrines del museu catedralicio també es mostren documents, tots ells facsímils, sobre la repartició de la terra després de la conquesta cristiana de Mallorca. La Sala Capitular Gòtica està presidida per la làpida sepulcral del bisbe de Mallorca Gil Sánchez Muñoz, que va ser destinat a la Diòcesi de l'Illa després d'haver renunciat a succeir el Papa Benedicto XIII. La Seu és una de les grans joies del gòtic mediterrani. Volver
Catedral de Mallorca, Calle Palau Reial (Plaza de la Almoina) Volver
|
Foto Art Mallorca | ||||