Foto: "Mikel de la isla"

Foto: "Mikel de la isla"

Fotos: Gabriela Leonardt

Catedral de Mallorca, Carrer Palau Reial (Plaça de la Almoina)
Compta la llegenda que quan Jaime I d'Aragó anava de camí cap a Mallorca per conquerir-la en 1229, li va sorprendre una terrible tempesta davant de la qual el rei va prometre a Déu que si sortia ben parat, aixecaria un gran temple en el seu honor. En els anys següents, la vella mesquita de Medina Mayurqa es va fer que se la va caure i van començar les obres sota la direcció de Guillem Sagrera. Ha estat sotmesa a més a reformes com la de 1851, per reparar els desperfectes que va ocasionar una violenta tremolor de terra.
La Catedral compta amb una meravellosa i gran rosassa de 1370 a part d'uns altres sis més que presideix l'altar major amb el seu diàmetre de més de 12 metros.
L'equilibri de les tres àmplies naus, la seva sala capitular, el cor a la Capella Real, l'absis cobert i el baptisteri són alguns dels elements que completen aquest conjunt únic. El magnífic sostre, de 44 metres d'altura, de la nau central se sustenta a 14 esvelts pilars. A part, és igual de destacable la Capella Real, redissenyada per Gaudí a començaments del segle XX. Encara que aquest genial artista també és l'autor del singular dosser de ferro forjat del baldaquí.

La Capella de la Trinitat va ser construïda en 1329 com a mausoleu de Jaime II i Jaime III i les seves tombes van ser tallades el 1946 per Frederic Marés.
Per acabar aquesta ruta per la catedral, destacar els tres portals que la donen entrada: el portal Major, amb motius platerescos, el portal gòtic de l"Almoina i el portal del Mirador, del segle XIV. La Seu és una de les grans joies del gòtic mediterrani. Ocupa els mateixos terrenys que els musulmans van escollir per aixecar al seu dia la mesquita major de Medina Mayurca. Aquí va ser, també, on Cecilio Metelo, cònsol de Roma, va fundar en el 123 a.C. l'embrió de la ciudad.
Segons compta la llegenda, la imposant Catedral és fruit d'una promesa que el Rei En Jaume li va fer a la Verge en veure embolicades les seves naus en una violenta borrasca davant les costes mallorquines. Es va començar a construir l'any de la conquesta cristiana, 1230, i els treballs|feines es van prolongar al llarg de diversos segles.
No es coneix amb detall el va desenvolupar l'obra, especialment en la seva part inicial, ja que falten de l'Arxiu Capitular els documents referents a aquella època. L'enfrontament sorgit entre el rei de Mallorca Jaume II, protector de La Seu, i el seu germà, Pere III d'Aragó, va retardar el l'empresa.
Es creu que una vegada recuperat el regne per part de Jaime II, al voltant del 1300, les obres van ser accelerades i, aleshores, es va modificar el projecte. El més primitiu, d'una sola nau, va donar lloc a l'actual, de tres. Tal variació va poder estar motivada per l'afany de superació respecte a uns altres dos grans temples de Palma, les parròquies de Sant Francesc i Santa Eulàlia. Molt temps després, l'any 1851, un terratrèmol va fer caure la seva façana principal, que va haver de ser reconstruida.
Per gaudir de la Catedral en tota la seva immensitat, al marge de la visita interior, que deixem per a unes línies més endavant, buscarem fins quatre punts de vista. El primer, des del Parc de la Mar, ens permet contemplar en panoràmica la seva capçalera de tres absis i la façana del Mirador, orientada cap al sud, així com la seva posició de privilegi sobre la muralla.
El segon, al peu de La Seu, ens porta a detenir-nos davant de la seva façana principal, denominada de La Almudaina per la seva ubicació davant el palau homònim. Aquest és la part del temple que va resultar més afectat pel sisme del XIX. El seu estil neogótico, encara que discutible, va contribuir a arrelar l'historicisme goticista a Mallorca. El portal renaixentista data de principis del XVII.
La porta de l'Almoina, així batejada per ser en un temps el lloc on es repartien les almoines dels llegats piadosos, es troba en la part septentrional del temple i gairebé sempre està en l'ombra que projecta la gran mola cap a l'interior de la ciutat. La façana gòtica està interrompuda pel campanar, del qual pende la campana de n'Eloi, de 5 tones i el so del qual, es diu, és audible en tots els confins de la Isla.

Finalment, i aprofitant que és inevitable sortir en aquest fantàstic balcó de la Badia de Palma que és la muralla, farem parada al portal del Mirador per admirar l'accés genuïnament gòtic de La Seu. En els seus muntants veiem cinc estàtues que representen San Pablo, San Andrés a la dreta, San Jaime, San Juan Bautista i San Pedro a l'esquerra. Les imatges del primer i l'últim sant són atribuïdes a Guillem Sagrera, arquitecte de La Lonja.

Una altra perspectiva interessant és la que ofereix la Catedral per les nits des del Passeig Marítim, quan, com en altre temps en el mar, la seva silueta il·luminada es projecta sobre les aigües del llac del Parc de la Mar.

L'interior del templo
Pau Piferrer, autor de Records i Belleses d'Espanya, va escriure: "Pocs temples vencen aquest en gosadia, i pocs han cantat la grandesa i immensitat del Senyor amb tal altura|alçària de voltes, amb tal gosadia en els arcs i amb tanta lleugeresa a les columnes". En efecte, les primeres i precises sensacions que percep el visitant de la Catedral són dues: immensitat i sobrietat. El cronista de la Ciutat de Palma comptava a la guia oficial de 1950 que Napoleón III, en veure La Seu, va preguntar si els escultors no havien llegato encara... Quant a les seves dimensions, es tracta, possiblement, d'un dels edificis d'estil gòtic amb les naus més espaioses d'Europa.

La seva rosassa és, així mateix, entre els més grans de tota la història del Cristianisme, amb els seus 90 metres quadrats. El mes de febrer projecta la seva ombra acolorida 24 triangles que formen l'estrella de David a la paret frontal, un espectacle al qual val la pena assistir. De les 18 capelles amb què compta el temple, la més significativa és la de la Trinitat. Aquí hi ha els sepulcres de dos dels reis de la Dinastia de Mallorca, Jaume II i Jaume III. En la Seu també reposen les restes de Cabrit i Bassa, dos mallorquins que van plantar de cara a Alfonso d'Aragó al Castell d'Alaró. El Rei els va cremar vius i el Papa Gregorio II, indignat per tamaña atrocitat, li va obligar a aixecar un altar en seu memoria.

Art sacre en la Catedral.
El museu annex a La Seu exhibeix, bàsicament, peces que al llarg de la història han estat utilitzades per al culte a la Catedral de Palma. Les obres més rellevants es concentren a la col·lecció de pintura gòtica. El retaule de Santa Eulalia de Mérida, de Joan Loert, i el retrat de San Sebastià, patró de la Ciutat de Palma, pintada per Alonso Sedano, són només dos ejemplos.

A la Sala Capitular Barroca hi ha les que, al nostre entendre, són les peces més atractives: dos canelobres de plata cada un de 200 quilos fabricats entre 1703 i 1718 per Joan Matons i que, per sort, van sobreviure a la Guerra de la Independència, quan aquest metall era fos per ser reconvertit en munició.
A més de molts altres objectes del culte, com reliquiaris, petxines de baptisme i crucifixos, a les vitrines del museu catedralicio també es mostren documents, tots ells facsímils, sobre la repartició de la terra després de la conquesta cristiana de Mallorca. La Sala Capitular Gòtica està presidida per la làpida sepulcral del bisbe de Mallorca Gil Sánchez Muñoz, que va ser destinat a la Diòcesi de l'Illa després d'haver renunciat a succeir el Papa Benedicto XIII. La Seu és una de les grans joies del gòtic mediterrani.

Volver


Catedral de Mallorca, Calle Palau Reial (Plaza de la Almoina)
Cuenta la leyenda que cuando Jaime I de Aragón iba de camino hacia Mallorca para conquistarla en 1229, le sorprendió una terrible tormenta ante la cual el rey prometió a Dios que si salía bien parado, levantaría un gran templo en su honor. En los años siguientes, se derribó la vieja mezquita de Medina Mayurqa y comenzaron las obras bajo la dirección de Guillem Sagrera. Ha sido sometida además a reformas como la de 1851, para reparar los desperfectos que ocasionó un violento temblor de tierra.
La Catedral cuenta con un maravilloso y gran rosetón de 1370 aparte de otros seis más que preside el altar mayor con su diámetro de más de 12 metros.
El equilibrio de las tres amplias naves, su sala capitular, el coro en la Capilla Real, el ábside cubierto y el baptisterio son algunos de los elementos que completan este conjunto único. El magnífico techo, de 44 metros de altura, de la nave central se sustenta en 14 esbeltos pilares. Aparte, es igual de destacable la Capilla Real, rediseñada por Gaudí a principios del siglo XX. Aunque este genial artista también es el autor del singular dosel de hierro forjado del baldaquino.

La Capilla de la Trinitat fue construida en 1329 como mausoleo de Jaime II y Jaime III y sus tumbas fueron talladas en 1946 por Frederic Marés.
Para terminar esta ruta por la catedral, destacar los tres portales que la dan entrada: el portal Major, con motivos platerescos, el portal gótico de l"Almoina y el portal del Mirador, del siglo XIV. La Seu es una de las grandes joyas del gótico mediterráneo. Ocupa los mismos terrenos que los musulmanes escogieron para levantar en su día la mezquita mayor de Medina Mayurca. Aquí fue, también, donde Cecilio Metelo, cónsul de Roma, fundó en el 123 a.C. el embrión de la ciudad.
Según cuenta la leyenda, la imponente Catedral es fruto de una promesa que el Rei En Jaume le hizo a la Virgen al ver envueltas sus naves en una violenta borrasca frente a las costas mallorquinas. Se empezó a construir el año de la conquista cristiana, 1230, y los trabajos se prolongaron a lo largo de varios siglos.
No se conoce con detalle el desarrolló la obra, especialmente en su parte inicial, dado que faltan del Archivo Capitular los documentos referentes a esa época. El enfrentamiento surgido entre el rey de Mallorca Jaume II, protector de La Seu, y su hermano, Pere III de Aragón, retrasó el la empresa.
Se cree que una vez recobrado el reino por parte de Jaime II, alrededor del 1300, las obras fueron aceleradas y, a la sazón, se modificó el proyecto. El más primitivo, de una sola nave, dio lugar al actual, de tres. Tal variación pudo estar motivada por el afán de superación respecto a otros dos grandes templos de Palma, las parroquias de Sant Francesc y Santa Eulàlia. Mucho tiempo después, en el año 1851, un terremoto derribó su fachada principal, que hubo de ser reconstruida.
Para disfrutar la Catedral en toda su inmensidad, al margen de la visita interior, que dejamos para unas líneas más adelante, buscaremos hasta cuatro puntos de vista. El primero, desde el Parc de la Mar, nos permite contemplar en panorámica su cabecera de tres ábsides y la fachada del Mirador, orientada hacia el sur, así como su posición de privilegio sobre la muralla.
El segundo, al pie de La Seu, nos lleva a detenernos ante su fachada principal, denominada de La Almudaina por su ubicación frente al palacio homónimo. Esta es la parte del templo que resultó más afectada por el seísmo del XIX. Su estilo neogótico, aunque discutible, contribuyó a arraigar el historicismo goticista en Mallorca. El portal renacentista data de principios del XVII.
La puerta de la Almoina, así bautizada por ser en un tiempo el lugar donde se repartían las limosnas de los legados píos, se halla en la parte septentrional del templo y casi siempre está a la sombra que proyecta la gran mole hacia el interior de la ciudad. La fachada gótica está interrumpida por el campanario, del que pende la campana de n'Eloi, de 5 toneladas y cuyo sonido, se dice, es audible en todos los confines de la Isla.

Por último, y aprovechando que es inevitable asomarse a este fantástico balcón de la Bahía de Palma que es la muralla, haremos parada en el portal del Mirador para admirar el acceso genuinamente gótico de La Seu. En sus jambas vemos cinco estatuas que representan a San Pablo, San Andrés a la derecha, San Jaime, San Juan Bautista y San Pedro a la izquierda. Las imágenes del primer y el último santo son atribuidas a Guillem Sagrera, arquitecto de La Lonja.

Otra perspectiva interesante es la que ofrece la Catedral por las noches desde el Paseo Marítimo, cuando, como otrora en el mar, su silueta iluminada se proyecta sobre las aguas del lago del Parc de la Mar.

El interior del templo
Pau Piferrer, autor de Recuerdos y Bellezas de España, escribió: "Pocos templos vencen a éste en osadía, y pocos han cantado la grandeza e inmensidad del Señor con tal altura de bóvedas, con tal arrojo en los arcos y con tanta ligereza en las columnas". En efecto, las primeras y certeras sensaciones que percibe el visitante de la Catedral son dos: inmensidad y sobriedad. El cronista de la Ciudad de Palma contaba en la guía oficial de 1950 que Napoleón III, al ver La Seu, preguntó si los escultores no habían llegato todavía… En cuanto a sus dimensiones, se trata, posiblemente, de uno de los edificios de estilo gótico con las naves más espaciosas de Europa.

Su rosetón está, asimismo, entre los más grandes de toda la historia del Cristianismo, con sus 90 metros cuadrados. En el mes de febrero proyecta su sombra coloreada 24 triángulos que forman la estrella de David en la pared frontal, un espectáculo al que merece la pena asistir. De las 18 capillas con que cuenta el templo, la más significativa es la de la Trinitat. Aquí están los sepulcros de dos de los reyes de la Dinastía de Mallorca, Jaume II y Jaume III. En la Seu también reposan los restos de Cabrit i Bassa, dos mallorquines que plantaron cara a Alfonso de Aragón en el Castillo de Alaró. El Rey los quemó vivos y el Papa Gregorio II, indignado por tamaña atrocidad, le obligó a levantar un altar en su memoria.

Arte sacro en la Catedral.
El museo anexo a La Seu exhibe, básicamente, piezas que a lo largo de la historia han sido utilizadas para el culto en la Catedral de Palma. Las obras más relevantes se concentran en la colección de pintura gótica. El retablo de Santa Eulalia de Mérida, de Joan Loert, y el retrato de San Sebastián, patrón de la Ciudad de Palma, pintado por Alonso Sedano, son sólo dos ejemplos.

En la Sala Capitular Barroca están las que, a nuestro entender, son las piezas más atractivas: dos candelabros de plata cada uno de 200 kilos fabricados entre 1703 y 1718 por Joan Matons y que, por suerte, sobrevivieron a la Guerra de la Independencia, cuando este metal era fundido para ser reconvertido en munición.
Además de muchos otros objetos del culto, como relicarios, conchas de bautismo y crucifijos, en las vitrinas del museo catedralicio también se muestran documentos, todos ellos facsímiles, sobre la repartición de la tierra tras la conquista cristiana de Mallorca. La Sala Capitular Gótica está presidida por la lápida sepulcral del obispo de Mallorca Gil Sánchez Muñoz, que fue destinado a la Diócesis de la Isla tras haber renunciado a suceder al Papa Benedicto XIII. La Seu es una de las grandes joyas del gótico mediterráneo.

Fuente documental: www.wikipedia.org / www.destinia.com



Volver

Foto Art Mallorca