Can Oleza, Carrer d'en Morey, 9. Segle XVI - XVII
Aquest edifici posseeix un dels patis més emblemàtics de la ciutat, amb una rica ornamentació renaixentista, fué declarat Monumento Històric-Artístic l'any 1973.
La façana presenta la tradicional divisió en tres plantes i mostra una rica ornamentació renaixentista, que denoti la influència estilística de Joan de Salas. El portal principal és d'arc rodó adovellat i està situat asimètricament en relació amb el conjunt de la fachada.
Les finestres de la planta baixa tenen pilastres renaixentistes, amb una anella en el terç inferior. La llinda presenta medallons que contenen l'escut dels Descós (un ós amb una flor de lis) flanquejats per aixetes i altres éssers fantàstics. Les finestres de la planta noble tenen majors dimensions i en la seva part superior hi ha un arc decoratiu en forma de closca|petxina. El porxo superior s'articula amb una seqüència d'arcs conopiales.
L'interior es configura a partir d'un pati reformat a finals del segle XVII, que destaquen les columnes de tradició jònica amb gran éntasis, que sostenen arcs rebaixats. L'entrada o vestíbul mostra un terra de terra premsada, coberta de bigues i portals d'estudi en els laterals. Al fons del pati hi ha una escala de dues branques que condueix en una llotja|rodanxa de tres arcs de mig punt amb balustrada. Completa el conjunt un bell pou octogonal i l'escut dels Oleza, que presideix el pati. El terra es constitueix a partir d'empedrat que dibuixa formes geomètriques. A prop del pou, una finestra renaixentista mostra una tipologia semblant a les exteriors de la planta baixa. Aquest pati aconsegueix una excepcional harmonia en la combinació dels diferents elements arquitectònics i en la integració dels diversos estils artístics, alhora que ofereix en el seu conjunt un bell exponent de gran dinamisme i serenitat.
Les habitacions de la planta noble contenen una valuosa col·lecció de mobles i tapissos, entre les que destaca l'habitació d'honor del segle XVII, amb un arc ornamentat amb motius florals que emmarca un llit amb dosser.
L'edifici que allotja Ca´n Oleza fué manat construir per la família Descós el segle XVI. El 1581 era dels hereus de Joan Cos. El segle XVII fué adquirit per Salvador de Oleza Sureda, qui el 1678 va lliurar en donació al seu fill, Jaume de Oleza Ballester (com hereu de la família materna, amb gravamen de cognom i armes, firmava Jaume Ballester de Oleza). Aquest propietari va promoure la reforma del casal.
Cap a l'any 1872, l'Arxiduc Luis Salvador va dir del pati, contundentment: "El pati, al qual s'entra per un senzill portal de mig punt, és meravellós". En 1928 A. Byne i M. Stapley ja afirmava que "Casa Oleza del carrer Morey és una de les peces més aviat conservades i més completes de l'arquitectura civil de la capital". L'any 1973, la casa fué declarada Monument Històric-Artístic.
Volver
Can Oleza, Carrer d'en Morey, 9. Siglo XVI - XVII
Este edificio posee uno de los patios más emblemáticos de la ciudad, con una rica ornamentación renacentista, fué declarado Monumento Histórico-Artístico el año 1973.
La fachada presenta la tradicional división en tres plantas y muestra una rica ornamentación renacentista, que denote la influencia estilística de Joan de Salas. El portal principal es de arco redondo adintelado y está situado asimétricamente en relación con el conjunto de la fachada.
Las ventanas de la planta baja tienen pilastras renacentistas, con una anilla en el tercio inferior. El dintel presenta medallones que contienen el escudo de los Descós (un oso con una flor de lis) flanqueados por grifos y otros seres fantásticos. Las ventanas de la planta noble tienen mayores dimensiones y en su parte superior hay un arco decorativo en forma de concha. El porche superior se articula con una secuencia de arcos conopiales.
El interior se configura a partir de un patio reformado a finales del siglo XVII, en el que destacan las columnas de tradición jónica con gran éntasis, que sostienen arcos rebajados. La entrada o vestíbulo muestra un suelo de tierra prensada, cubierta de vigas y portales de estudio en los laterales. Al fondo del patio hay una escalera de dos ramas que conduce a una lonja de tres arcos de medio punto con balaustrada. Completa el conjunto un bello pozo octogonal y el escudo de los Oleza, que preside el patio. El suelo se constituye a partir de empedrado que dibuja formas geométricas. Cerca del pozo, una ventana renacentista muestra una tipología semejante a las exteriores de la planta baja. Este patio consigue una excepcional armonía en la combinación de los diferentes elementos arquitectónicos y en la integración de los diversos estilos artísticos, a la vez que ofrece en su conjunto un bello exponente de gran dinamismo y serenidad.
Las habitaciones de la planta noble contienen una valiosa colección de muebles y tapices, entre las que destaca la habitación de honor del siglo XVII, con un arco ornamentado con motivos florales que enmarca una cama con dosel.
El edificio que alberga Ca´n Oleza fué mandado construir por la familia Descós en el siglo XVI. En 1581 era de los herederos de Joan Cos. En el siglo XVII fué adquirido por Salvador de Oleza Sureda, quién en 1678 entregó en donación a su hijo, Jaume de Oleza Ballester (como heredero de la familia materna, con gravamen de apellido y armas, firmaba Jaume Ballester de Oleza). Este propietario promovió la reforma del casal.
Hacia el año 1872, el Archiduque Luis Salvador dijo del patio, contundentemente: "El patio, al que se entra por un sencillo portal de medio punto, es maravilloso". En 1928 A. Byne y M. Stapley ya afirmaba que "Casa Oleza de la calle Morey es una de las piezas más bien conservadas y más completas de la arquitectura civil de la capital". En el año 1973, la casa fué declarada Monumento Histórico-Artístico.
Fuente documental:
-Habsburg-Lorena: La ciudad de Palma, 81
-Byne-Stapley, LIII; làmines 142, 143, 144 i 145
-Gambús-Massanet, 1987, 45
-Murray-Pascual, 1999, p. 86-87
-GEM XII, p. 43-44
-Lucena i altres: Palma: Guia d´arquitectura, 78-79
-Pascual-Llabrés, 2001, p. 78-81
-Patis de Palma: Ajuntament de Palma-Baltar & Associats, 2002, p. 73.
-Valero, 2004, p. 48
-Catàleg Ajuntament de Palma, 2005.
Foto Art Mallorca